Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2012

Els passatgers del vent

Imatge
Sempre m’han agradat les històries de pirates i tinc fascinació pels velers, per les embarcacions que s’impulsen amb energies naturals. El meu llibre preferit es “l’illa del tresor”. Trobo que Silver, el capità coix, es un personatge ambigu, que comet delictes perquè no té remei, ell es així, però en una altra vida hauria estat un bon home. I el protagonista es un ingenu que aprèn ràpidament però a la vegada estimar l’aventura. Els passatgers del vent de François Bourgeon té algu de tot això, el protagonista, però es femení, es envoltada de pirates i soldats de l’armada, qualsevol més perillós, al segle XVIII, on no hi havia drets humans ni advocats que et defensessin perquè no hi havia judicis a dalt d’un vaixell. Començada al 1979 a les pàgines de Circus, una revista francesa que ja no existeix, els àlbums han arribat fins ara, amb la saga de la protagonista, l’Isa. Ho recomano a tothom que tingui una tarda avorrida. I m’estranya que encara no hagin fet una pel·lícula, doncs realmen…

En el Manicomi (Amb el permís d'Edgar Allan Poe).

Imatge
Durant unes curtes vacances, vaig visitar un amic que vivia al camp. Aquest amic meu em va proposar anar a un manicomi proper, del qual coneixia el director. El meu amic era psicòleg, però actualment només escrivia articles per a revistes i diaris. Em va explicar que el manicomi el dirigia un psiquiatre amb l'ajuda dels seus interns, els quals no estaven tancats, sinó que podien sortir i entrar al seu gust. L'endemà, després d'esmorzar, em va apropar amb el seu cotxe fins al manicomi. Pel camí va recordar que tenia una cita ineludible en la Univesitat. Així que em va deixar a la porta del manicomi, i se'n va anar a tota velocitat per la carretera que havíem vingut. Vaig trucar al timbre i un home calb i gros em va sortir a obrir. Li vaig explicar que tenia cita amb el Doctor Jodorosky i que veia de part del meu amic. L'home va demanar que el seguís. Era un edifici centenari reformat i repintat. Feia olor a lleixiu i semblava tot molt net. L'home em va conduir a…

Ran Xerox

Imatge
Tanino Liberatore (Itàlia,1953) va ser el dibuixant que va impulsar el personatge de Ran Xerox, creat per Stefano Tamburini en 1978.Ran Xerox es un androide punk. Lubna de dotze anys es la seva novia. Es mouen en un món futurista de màfia i drogues. El còmic ratlla la pornografia en algunes vinyetes, si més no, no és el seu objectiu. El dibuix de Tanino  es excepcional, es nota el seu pas per la facultat d’arquitectura. Encara que té molts més còmics i il·lustracions, Ran Xerox ha estat el còmic que li ha donat fama, a més de polèmica, doncs el fabricant de fotocopiadores Rank Xerox li va interposar una demanda per utilitza la seva marca i al final va treure unes de les lletres per diferenciar-se. 

Max

Imatge
Max o Francesc Capdevila (1956) es un dels dibuixants d’aquí que sempre he admirat, sobre tot a partir del Peter Punk, on agafa un estil tipus Chaland de línia clara i els guions son molt divertits. Max tenia un personatge abans de Peter Punk, que es deia Gustavo, àcrata, terrorista que era un exponent del underground barcelonés. Va començar a publicar en fanzines però on es va fer famós va ser a El Víbora, on ha estat des dels seus començaments. Després més endavant, es dedicaria a il·lustrar per diaris com El Pais i editorials infantils i juvenils com Anaya. La meva imatge de Max es al primer saló del còmic, amb la seva filla, que venia de Mallorca on viu, a signar autograf. Crec que també varem coincidir a Angouleme. Finalment, Leblansky va aconseguir que li envies els primers originals de Bardin, el superrealista, que va publicar al Dinamo i que va acabar sent Premi Nacional de comics del 2007

Dick Matena

Imatge
Dick Matena era molt conegut al començament del boom del comic, cap el 1984. Nascut a l’Haia, el 1943, Al 1976 va començar a dibuixar pel Heavy Metal americà i els Humanoides Associes francesos. Matena es un tot terreny del còmic: tan ha dibuixat al “Pato Donald” com ha fet àlbums com Storm o novel·les gràfiques de tots tipus. Aquí el publicava Toutain i Totem, però des de la desaparició d’aquestes dos editorials, no he trobat qui el publica a Espanya. Actualment està dibuixant l’Ulises del James Joyce en novel·la gràfica. 

Carlos Giménez

Imatge
Vaig conèixer a Carlos Giménez (1941) a la presentació de la reedició de Dani Futuro, a la llibreria continuarà quan aquesta estava al carrer Templers, darrera l’Ajuntament de Barcelona. Deuria ser el 1986. També vaig conèixer a Víctor Mora. Els dos formaven un dels millors tàndems d’autors de còmics d’aquella època. Carlos era alt, simpàtic, una persona normal, diferent a molts altres dibuixants de còmics més seriós i avorrits. Carlos ha posat en còmic la seva biografia, primer la seva infància als hogars d’auxili social de la dictadura de Franco, en varis àlbums anomenats Paracuellos, després el retorn al seu barri de Madrid de Embajadores, a la postguerra, el nom de l’àlbum era evident “Barrio”. I finalment el seus començaments com dibuixant de Selecciones Ilustradas, l’agència de l’editor Toutain, en una sèrie d’àlbums anomenats “Los Profesionales”. Son obres mestres, crec que ha estat el dibuixant que millor ha retratat la postguerra i la professió de dibuixant de còmics. I Dani …

Milo Manara

Imatge
De Milo Manara (1945) recordo que al primer Saló del Cómic estavem prenent una cervessa amb Hugo Pratt i va arribar Milo Manara que la grua de Barcelona se li havia emportat la furgoneta amb la que havia vingut d’Italia. Finalment la gent del Saló li van ajudar a recuperar. Crec que a Milo Manara li passa que tota la seva obra gira en torn a l’erotisme. No es que no m’agradi, però si que al final, si exceptuem “Estiu Indi” feta amb Hugo Pratt, et compres els seus còmics només pel dibuix, prescindint del guió. I es que després de Moebius, es un dels millors dibuixants que he vist. 

El Roto

Imatge
Hi ha alguna cosa que fa que les vinyetes de El Roto, pseudònim d’Andrés Rábago (1947) sempre em facin pensar i connectar, doncs molts cops la seva ironia em recorda que no sóc l’únic que pensa així. El roto va començar al 1968 a publicacions com hermano lobo o Codorniz, i al 1976, amb la publicació de Totem es va transformar en Ops, a mi no es que em desagrades aquest estil, però sempre pensava que darrera d’ell tenia que haver-hi un escriptor punyent i m’acabava llegint o mirant els seus còmics. Amb el Roto, però, el traç blanc i negre i grisos es diferent i – no se perquè – em recorda el Goya fosc i negre de l’ultima època. A l’fnac han decidit fer una exposició de les seves vinyetes dedicades a la crisi fins el 14 de juny.

Saló del còmic de Barcelona 2012

Imatge
Aquest diumenge pel matí he anat al Saló del còmic. Hi havia una cua llarguíssima per comprar les entrades, a preus populars, 6 euros l’entrada. Potser he escollit el dia i hora que més s’omple, però no hi he pogut anar abans. Tot i amb això la cua anava rapidíssima i amb un quart d’hora ja estava a la taquilla. Un cop dins, he anat directament a comprar còmics, doncs tenia poc temps i no he vist les exposicions. El Saló estava ple i era difícil moure’s.El que més m’ha cridat l’atenció era l’estàtua d’un cap gegant que han plantat en un stand per promocionar una producció de vampirs. La resta de estands, com sempre Norma Editorial, Planeta, Glenat que ara es Editores de Tebeos, Astiberri, etc. Hi havia un stand francés amb revistes americanes de la Marvel i llibres d’story boards de Pixar i tota classe d’autors americans. Finalment m’he comprat el nº 1 d’Strange in the Paradise i el Sulfato Atómico de Mortadelo i Filemon, els walking Dead, he arreplegat propaganda de tots els estands,…

L’enigma del Pioner 10

Imatge
El 10 de març de 1972 es va llançar la sonda espacial d’estats units d’Amèrica Pioner 10. El seu objectiu era arriba a Júpiter, missió que va aconseguir un any després, el 1973. Deu anys més tard va travessar l’orbita de Neptú. L’última senyal que es va rebre va ser el 23 de gener de 2003. Segons la Nasa s’ha desintegrat, però alguns astrònoms han fet càlculs i sembla ser que la nau hauria abandonat el sistema solar direcció Aldeberà, Constel·lació de Taure. El Pioner 10 porta una placa d’or, dissenyada per Carl Sagan (l’autor de Contact) on hi ha dibuixat una dona i un home i el nostre sistema solar. Aquesta placa va ser posada al Pioner 10 a fi i efecte de que si una civilització extraterrestre la trobes sabes don provenia i els hi oferís informació sobre la nostre civilització. L’any passat es va enviar una nau, la Juno, que arribarà el 2016 a Júpiter per enviar imatges del planeta el més a prop possible, pensem que la Pioner va passar a 200.000 kilòmetres. Hi ha qui diu que la Pio…

Lupus

Imatge
Frederik Peeters (1974) es un dibuixant Suís de còmics. Després de treballar en revistes locals des del 1997, comença a publicar, fins que el 2001 es nominat al premi Alpha Art d’Angouleme. Lupus, que ara es publica en integral, es una sèrie sobre uns viatgers que visiten diferents planetes de l’univers. No és el típic còmic de ciència ficció, es diferent.